Se sol dir de les dues maneres: fava pelada per l’ingredient principal, o fava «parada», que ve del verb «parar», posar a punt alguna cosa. Aquesta recepta du una mica de carn (sobrassada i botifarró), però antigament hi solien posar bastant més de «porquim» que no ara.
Continua llegint
Els robiols tradicionals duen saïm, però també es poden preparar sense si vos estimau més que siguin una mica més lleugers, i són pràcticament igual de bons.
Continua llegint
Aprofitau la temporada de les carxofes per cuinar aquesta greixera d’ous, també amb patates i xíxeros, per fer un plat ben complet.
Continua llegint
La coca típica de verdura de Mallorca, que se sol fer amb arengada, tot i que es pot emprar qualsevol altre peix, com boquerons, tonyina, … o fins i tot substituir el peix per trossos de formatge tendre.
Continua llegint
Una recepta típica de la cuina mallorquina que du bastanta feina, però que podeu simplificar si no feis els paquets de llom i no hi posau patates ni esclata-sangs.
Continua llegint
Un plat ben complet amb llegum i verdura, que és més senzill del que pot semblar. El més complicat pot ser agafar el punt en què les llenties i la verdura siguin ben cuits, però també té solució.
Continua llegint
Coca típica mallorquina, sense gens de farina (se substitueix per ametlla picada). Se sol servir acompanyada de gelat d’ametlla o vainilla. És molt semblant a la «tarta de Santiago».
Continua llegint
Unes postres típiques de l’hivern, quan es fa el brossat. Hi podeu mesclar bescuit trossejat si el voleu més consistent, però darrerament és mal de trobar i tal vegada l’hagueu de preparar voltros mateixos enfornant llesques de coquets.
Continua llegint
Els senyorets (o crespells, com es coneixen fora de Manacor) se solien fer per Sant Blai (dia 3 de febrer), per dur a beneir a l’esglèsia amb altres coses de menjar (actualment hi duen coses tan variades com caramels, fruita… o fins i tot patatilla!). Els senyorets de sempre duen saïm. Aquesta és una versió on es substitueix per oli.
Continua llegint
No són unes galletes molt dolces, però sí que són una mica addictives. Aquestes galletes i els senyorets se solien fer per tenir qualque cosa per picar mentre es feien les matances.
Continua llegint