Bunyols de vent
És curiós veure com aquests bunyols es giren sols dins l’oli quan els fregim. Tal vegada és d’aquí que els ve el nom de bunyols “de vent”.
Continua llegintReceptes de Mallorca… i de fora de Mallorca
És curiós veure com aquests bunyols es giren sols dins l’oli quan els fregim. Tal vegada és d’aquí que els ve el nom de bunyols “de vent”.
Continua llegintEs tracta d’una pasta a partir de mongetes vermelles azuki, que se sol emprar a Japó en l’elaboració de dolços, entre altres els dorayakis o els mochis. Si vos voleu arriscar, també la podeu emprar per fer els robiols típics mallorquins.
Continua llegintUna combinació original, que queda prou bé com alternativa a algun dolç sense sucre, com a bombons de xocolata o per tenir alguna cosa dolça per “picar”.
Continua llegintHavia provat les barretes Nakd comprades a un hipermercat, amb ingredients assequibles, saludables i que semblava molt senzilla de preparar. Per casualitat poc temps després vaig trobar la recepta de Realfooding, i la veritat és que han quedat gairebé igual, boníssimes, i si en lloc de fer-ne barretes les voleu fer servir com un torró, també queda ben bé.
Continua llegintHi ha diferents receptes de les famoses cookies, unes més complicades, que requereixen reposar la pasta dins la gelera o fins i tot congelar-les una vegada donades forma i abans d’enfornar; i altres de més senzilles com aquesta, que la veritat és que queden prou bé.
Continua llegintLa pasta de brioix queda com un pa molt blan, una mica dolç. Es podria menjar fins i tot sol, però és ideal acompanyat amb mantega o formatge per untar, confitura, crema de cacau, … L’únic problema que té és que aviat perd la humitat i queda molt sec.
Continua llegintÉs similar a la crema de cacau tradicional, però la diferència principal és que no conté sucre. La dolçor l’hi aporten les figues seques, i és més que suficient. Si la feis amb avellanes en lloc d’ametlles vos pareixerà que estau menjant els famosos bombons Ferrero Rocher.
Continua llegintUn dolç d’origen italià, on gairebé bastaria la nata (panna cotta vol dir “nata cuita”) amb sucre i un espessant, que sol ser gelatina, però també pot ser la “cuajada” en pols o l’agar-agar.
Continua llegintAvui en dia, amb la llet formatjada i un panet, barra, bescuit o ensaïmada i moooolt de sucre, hi ha unes bones postres. Abans, en temps de formatjar, amb unes sopes de pa servia com a darreria. Com a recepta no necessita molta explicació, però és tan bona que es mereix tenir-la present.
Continua llegintUn dolç antic, tot i que no se solia emprar mantega ni llevat químic, i se solia tovar amb llevat. Surten unes barretes bastant consistents, més semblants a unes pastes o galletes que a unes coquetes.
Continua llegint