Coca de quarto
Coca típica mallorquina, pel meu gust una mica “seca” per menjar sola, però ideal pels berenars del matí mullada amb la llet.
Continua llegintReceptes de Mallorca… i de fora de Mallorca
Coca típica mallorquina, pel meu gust una mica “seca” per menjar sola, però ideal pels berenars del matí mullada amb la llet.
Continua llegintRecepta d’origen grec que es sembla molt, quant als ingredients, a la granada mallorquina.
Continua llegintD’origen italià, n’hi ha que diuen que es combinen aquests ingredients per formar els colors de la seva bandera. El cert és que es tracta d’un plat que es prepara ràpidament, fresc, i que fa quedar bé.
Continua llegintUn rostit de pollastre una mica diferent, emprant trempó per cobrir la carn. En lloc de piteres podeu emprar altres parts del pollastre, però tal vegada necessitarà més temps de forn, segons com siguin de grosses.
Continua llegintUn pastís de poma normalment agrada a tothom, i aquest amb un cruixent de nous per damunt seria estrany que en sobràs cap bocí.
Continua llegintLa confitura de pruna no és de les més populars, però és tan bona com les altres, i una bona manera d’aprofitar-les quan n’hi ha moltes a finals d’estiu.
Continua llegintA part de polèmiques sobre les diferències entre la ceba confitada i la caramelitzada, si es posa sucre o no, quin temps s’ha de coure, … aquesta ceba confitada (amb sucre i poc temps de cocció) queda prou bé per acompanyar tot tipus de plats salats o fins i tot per posar damunt d’unes torrades amb una mica de formatge.
Continua llegintEs tracta d’un dolç originari del centre d’Europa (Alemània i Àustria sobretot), amb un farcit de poma i altres ingredients que poden variar d’una versió a una altra. Se sol menjar encara teb, acompanyat de gelat de vainilla.
Continua llegintA diferència dels aguiats habituals, en aquest no feim un sofregit de tomàtiga i ceba, i la salsa queda només amb l’aigua de bullir el pollastre, una picada d’all i julivert i pa ratllat. Precisament per ser tant senzill sorpren com queda de bo.
Continua llegintHi ha dues coses sobretot que fan aquest pastís interessant: la crema, que amb l’ametlla és bastant diferent de la crema pastissera habitual; i les figues, lògicament, que s’han d’aprofitar en temps de figues o pensar a congelar-les per tenir-ne més endavant. Aquesta combinació és, per jo, un dels millor postres que hi pot haver.
Continua llegint