Cuscús de colflore
La colflore és perfecta, una vegada ratllada, per donar-li aquesta aparença de cuscús a aquest plat, que també sorprendrà perquè no té el gust fort que s’espera de la colflore.
Continua llegintReceptes de Mallorca… i de fora de Mallorca
La colflore és perfecta, una vegada ratllada, per donar-li aquesta aparença de cuscús a aquest plat, que també sorprendrà perquè no té el gust fort que s’espera de la colflore.
Continua llegintMés senzilla i més ràpida de preparar que la confitura només amb llimona, sens dubte no tan “autèntica”, però així i tot bastant bona.
Continua llegintLes raoles vénen a ser com unes croquetes, però una mica més “bastes”, sense miraments a l’hora de donar-los forma. Segurament és perquè se solen fer aviat, amb les restes d’algun altre plat. Les de ciurons se solen fer quan han sobrat ciurons d’un cuinat, per aprofitar-los (o ja se n’han guardat aposta per fer les raoles). Poden servir per un entrant, o si les acompanyau amb ensalada gairebé ja són un plat en si mateixes.
Continua llegintUna sopa molt senzilla, però molt saludable. Si la voleu més consistent hi podríeu tirar un grapat de fideus una vegada triturat tot, i cuinar durant el temps que necessitin els fideus per coure.
Continua llegintPel color, a simple vista no es nota que la coca sigui de xocolata blanca, i moltes vegades un es troba que no sap desxifrar quin gust té fins que li diuen, perquè és més usual emprar la xocolata negra o amb llet, que donen més color i resulten més vistoses.
Continua llegintAquest risotto es diferencia del tradicional en què empram mozzarella en lloc de parmesà per mesclar amb l’arròs. Això el fa encara més cremós, i l’acompanyament de les tomàtigues seques el fa un dels millors risottos que he provat.
Continua llegintUna salsa molt bona i senzilla, apta per a vegetarians, que podeu emprar per acompanyar la pasta que més vos agradi.
Continua llegintUn flam una mica diferent, que aporta verdura i que amb l’agar-agar no necessita ou per espessir.
Continua llegintTot i el nom de brownie, la textura que li dóna el monei és bastant diferent de la del brownie tradicional. Aquests queden més densos, més pitjats, i tal vegada per això omplen més que els normals.
Continua llegintEls bunyols se solen fer a la tardor-hivern. A mi en particular no m’agraden freds, han de ser “fets i menjats”, calents i encara cruixents. Un dia molt assenyalat per menjar-ne és la nit i el dia de les Verges, dia 21 d’octubre.
Continua llegint