Olives pansides
Aquesta és una de les maneres de conservar les olives negres mallorquines, per tenir-ne tot l’any i acompanyar sobretot els pambolis.
Continua llegintReceptes de Mallorca… i de fora de Mallorca
Aquesta és una de les maneres de conservar les olives negres mallorquines, per tenir-ne tot l’any i acompanyar sobretot els pambolis.
Continua llegintLes figues seques se solen encistar a la darreria d’estiu, per conservar i aprofitar les figues que han caigut de la figuera i s’han assecat. La tradició diu que s’han d’encistar abans de Sant Francesc i amb lluna vella.
Continua llegintEl suc de nous es fa a la darreria d’agost, entre les dues Mares de Déu (la del 15 d’agost i la del 8 de setembre), quan les nous són verdes. A part de ser molt bo com aperitiu (es pot beure tot sol o com el palo, amb sifón) també va bé per les petites ferides de la boca.
Continua llegintEl “bollit” és un menjar d’aquests comuns i sense complicacions, “de dia feiner”, que se pot fer també amb alguna tallada de carn (pollastre, botifarró, costella). En aquest cas només ho preparam amb verdura i ous, i per descomptat les verdures poden variar segons les que disposeu (hi podeu posar carxofes, i també és molt bo amb monei).
Continua llegintSe solien fer per preparar ràpidament unes postres aprofitant el pa rostit. Es feien amb llesques de pa, que se xapaven per la meitat i s’havien de mullar bé dins la llet per reblanir-les. Així com ha anat passant el temps s’ha anat fent més amb barra de panet. Són molt semblants a les “torrijas” de la península, on han arribat a fer un pa aposta.
Continua llegintAquest dolç típic de Manacor és mal de definir. Tal vegada la seva qualitat més coneguda és que és molt rostit, i potser per això hi ha gent que més que menjar-ho sol ho mulla dins la llet o deixa passar uns dies que torni més fluix.
Continua llegintEl que fa més vessa és trossejar la ceba, però el conill amb ceba no és gaire complicat de preparar, i la manera més popular de menjar conill a Mallorca.
Continua llegintEs tracta d’una pasta fregida que normalment no duu sucre. La dolçor li dóna el sucre en pols que s’hi posa quan són fredes. Se solia fer el dia de les matances.
Continua llegintNomés se semblen als peixos com a molt en la forma, perquè realment es tracta de troncs de bleda arrebossats. A vegades també s’anomenava com peixos de la terra a les albergínies fregides amb llet. Els podeu fer servir com entrant o per acompanyar altres plats.
Continua llegintAquestes coques se solen fer amb torró d’ametlla crua, però n’hi ha que prefereixen fer-les d’ametlla torrada (torró fluix, de Xixona). Tot són gusts.
Continua llegint