Truita amb espàrecs
Serà a finals d’hivern-principis de primavera quan podreu fer aquesta truita amb espàrecs, si la voleu fer amb els que es poden trobar per foravila en aquest temps.
Continua llegintReceptes de Mallorca… i de fora de Mallorca
Serà a finals d’hivern-principis de primavera quan podreu fer aquesta truita amb espàrecs, si la voleu fer amb els que es poden trobar per foravila en aquest temps.
Continua llegintLes llemugues són les restes que queden quan es cola el saïm de les matances i, com se sol dir, del porc s’aprofita tot, en aquest cas les llemugues (també conegudes com raïssons). Si sou més del dolç, hi ha una versió dolça d’aquesta coca.
Continua llegintAquest allioli se sol preparar per menjar amb els caragols, però també podeu decantar-vos per altres “alliolis”, com el tradicional que es fa només amb all i oli o una maionesa on hi afegiu all. Necessitareu brou dels caragols que heu cuinat, per bullir-hi les patates.
Continua llegintDuen més feina de fer nets que la part de cuinar-los, i no en parlem si els hem d’anar a cercar després d’una bona ploguda. Es mengen tot l’any, però el dia que sí o sí s’han de menjar és el dia de Sant Marc, perquè, segons diuen, curen el reuma.
Continua llegintEncara se’n fan a qualque forn, però de cada vegada és més difícil de trobar. No té molta complicació fer-los a casa, però necessita temps i preparar-lo amb antelació (fer els cócs, per llavors fer les llesques i coure-les de nou per formar les dolses de bescuit), abans de fer els plats típics com el farciment per Nadal, la greixonera de monei, etc.
Continua llegintAquesta és una de les maneres de conservar les olives negres mallorquines, per tenir-ne tot l’any i acompanyar sobretot els pambolis.
Continua llegintLes figues seques se solen encistar a la darreria d’estiu, per conservar i aprofitar les figues que han caigut de la figuera i s’han assecat. La tradició diu que s’han d’encistar abans de Sant Francesc i amb lluna vella.
Continua llegintEl suc de nous es fa a la darreria d’agost, entre les dues Mares de Déu (la del 15 d’agost i la del 8 de setembre), quan les nous són verdes. A part de ser molt bo com aperitiu (es pot beure tot sol o com el palo, amb sifón) també va bé per les petites ferides de la boca.
Continua llegintEl “bollit” és un menjar d’aquests comuns i sense complicacions, “de dia feiner”, que se pot fer també amb alguna tallada de carn (pollastre, botifarró, costella). En aquest cas només ho preparam amb verdura i ous, i per descomptat les verdures poden variar segons les que disposeu (hi podeu posar carxofes, i també és molt bo amb monei).
Continua llegintSe solien fer per preparar ràpidament unes postres aprofitant el pa rostit. Es feien amb llesques de pa, que se xapaven per la meitat i s’havien de mullar bé dins la llet per reblanir-les. Així com ha anat passant el temps s’ha anat fent més amb barra de panet. Són molt semblants a les “torrijas” de la península, on han arribat a fer un pa aposta.
Continua llegint