Aguiat dolç

Es tracta d’un plat molt antic, que segons Sion Mascaró se solia fer per les matances com a plat dolç. A ca nostra, quan es prepara (molt esporàdicament perquè és molt calòric) es fa com a plat principal o segon plat.

Freixura de la terra

Una “freixura” sense carn, només amb verdures, que es podia menjar per tant també els divendres de Quaresma. És mal de fer concretar les quantitats, ja que s’hi solen posar les verdures de què un disposa. Les que es mostren aquí són orientatives, però les patates, xíxeros, carxofes i grells no poden faltar.

Sopes mallorquines

Les sopes mallorquines no són brouoses, com podria semblar pel seu nom. Es fan a base de pa rostit tallat en llesques molt fines (ja el venen així als forns). Aquestes d’aquí són les que s’anomenen també “sopes d’hivern”, perquè les verdures que s’empren són les típiques de l’hivern. És un d’aquells plats, però, que podeu variar emprant les verdures que tengueu.

Raoles de ciurons

Les raoles vénen a ser com unes croquetes, però una mica més “bastes”, sense miraments a l’hora de donar-los forma. Segurament és perquè se solen fer aviat, amb les restes d’algun altre plat. Les de ciurons se solen fer quan han sobrat ciurons d’un cuinat, per aprofitar-los (o ja se n’han guardat aposta per fer les raoles). Poden servir per un entrant, o si les acompanyau amb ensalada gairebé ja són un plat en si mateixes.

Farciment

El farciment es prepara tradicionalment per Nadal omplint un camaiot (o “managot”, com en diuen a Manacor) dels que s’hagin obtingut de les matances, però també es pot fer dins una greixonera que pugui anar al forn, tot i que per dins potser quedarà més sec i no tendrà exactament el mateix gust. Dins el farcit s’hi solien incloure bocins de carn (llom de porc), però no cal posar-n’hi si no n’hi volem.