Aquest allioli se sol preparar per menjar amb els caragols, però també podeu decantar-vos per altres «alliolis», com el tradicional que es fa només amb all i oli o una maionesa on hi afegiu all. Necessitareu brou dels caragols que heu cuinat, per bullir-hi les patates.
Continua llegint
Duen més feina de fer nets que la part de cuinar-los, i no en parlem si els hem d’anar a cercar després d’una bona ploguda. Es mengen tot l’any, però el dia que sí o sí s’han de menjar és el dia de Sant Marc, perquè, segons diuen, curen el reuma.
Continua llegint
Encara se’n fan a qualque forn, però de cada vegada és més difícil de trobar. No té molta complicació fer-los a casa, però necessita temps i preparar-lo amb antelació (fer els cócs, per llavors fer les llesques i coure-les de nou per formar les dolses de bescuit), abans de fer els plats típics com el farciment per Nadal, la greixonera de monei, etc.
Continua llegint
Aquesta és una de les maneres de conservar les olives negres mallorquines, per tenir-ne tot l’any i acompanyar sobretot els pambolis.
Continua llegint
A part de preparar-la amb prebes com és més tradicional, també podeu aprofitar el temps de llampuga per conservar-la amb oli dins pots de vidre, com podríeu fer també amb un altre peix com la tonyina.
Continua llegint
La granola és el berenar del matí de moda. Se pot comprar feta o preparar-la al gust de cada un. Se sol fer amb flocs de civada, fruits secs (ametlles, avellanes, anacards, …), pipes (de carabassa o girasol), alguna fruita deshidratada (panses, …) i un endolcidor (sucre, mel, dàtils, …). Aquesta d’aquí és la més saludable (no duu sucre) de les 3 que proposen a «El Comidista».
Continua llegint
Les figues seques se solen encistar a la darreria d’estiu, per conservar i aprofitar les figues que han caigut de la figuera i s’han assecat. La tradició diu que s’han d’encistar abans de Sant Francesc i amb lluna vella.
Continua llegint
La soja texturitzada és emprada per «substituir» la carn picada a multitud de receptes. Aquesta n’és una, que podeu servir tant com un entrant com un plat principal, si el feis amb algun altre tipus d’acompanyament.
Continua llegint
El suc de nous es fa a la darreria d’agost, entre les dues Mares de Déu (la del 15 d’agost i la del 8 de setembre), quan les nous són verdes. A part de ser molt bo com aperitiu (es pot beure tot sol o com el palo, amb sifón) també va bé per les petites ferides de la boca.
Continua llegint
Són unes coquetes tipus crep (se solen fer més petites) típiques de Rússia i països eslaus. La principal diferència amb les creps és que en lloc de llet s’empra iogurt per fer la pasta. Els podeu menjar amb salat (alvocat, salmó, formatge per untar, …) o dolç (confitura, crema de cacau, …).
Continua llegint