Panna cotta
Un dolç d’origen italià, on gairebé bastaria la nata (panna cotta vol dir “nata cuita”) amb sucre i un espessant, que sol ser gelatina, però també pot ser la “cuajada” en pols o l’agar-agar.
Continua llegintReceptes de Mallorca… i de fora de Mallorca
Un dolç d’origen italià, on gairebé bastaria la nata (panna cotta vol dir “nata cuita”) amb sucre i un espessant, que sol ser gelatina, però també pot ser la “cuajada” en pols o l’agar-agar.
Continua llegintAvui en dia, amb la llet formatjada i un panet, barra, bescuit o ensaïmada i moooolt de sucre, hi ha unes bones postres. Abans, en temps de formatjar, amb unes sopes de pa servia com a darreria. Com a recepta no necessita molta explicació, però és tan bona que es mereix tenir-la present.
Continua llegintUn dolç antic, tot i que no se solia emprar mantega ni llevat químic, i se solia tovar amb llevat. Surten unes barretes bastant consistents, més semblants a unes pastes o galletes que a unes coquetes.
Continua llegintUns muffins sense gluten, a base de coco (farina i llet) i sense sucre.
Continua llegintSe solien preparar per enfilar i fer un rosari per regalar al fillol/a per Tots Sants. Per fer això anava bé fer-los més plans, però rodons queden bastant bé per menjar així talment. Si no els voleu “llisos” hi podeu afegir xocolata o el que se vos ocorri per donar un altre gust o color.
Continua llegintBen fàcils de preparar, amb la taronja per donar-li un toc diferent de les natilles tradicionals.
Continua llegintEs fan amb una pasta aferradissa i mala de manejar, però una vegada fets seran molt bons amb crema, com se solen fer, o allò que més ganes vos faci.
Continua llegintÉs realment senzill preparar aquestes postres, que tal vegada no són tan saboroses com les natilles tradicionals, però que valen bé la pena per gaudir d’un dolç sense sucre.
Continua llegintAquest dolç japonès se sol menjar com si fos un entrepà d’anko (una crema de mongetes azukis vermelles), però les podeu menjar amb crema de cacau o el que se vos ocorri.
Continua llegintEncara se’n fan a qualque forn, però de cada vegada és més difícil de trobar. No té molta complicació fer-los a casa, però necessita temps i preparar-lo amb antelació (fer els cócs, per llavors fer les llesques i coure-les de nou per formar les dolses de bescuit), abans de fer els plats típics com el farciment per Nadal, la greixonera de monei, etc.
Continua llegint