Receptes de Mallorca… i de fora de Mallorca
També anomenat potatge de vigília” com a menjar del temps de Quaresma, sense carn. La seva preparació és molt senzilla en tenir els ciurons i els ous bullits. Hi ha versions amb bacallà i altres sense, però està clar que sempre li dona una mica més de sabor.
Continua llegint
Tenia remolatxa que m’havia sobrat d’un hummus i per aprofitar-la la vaig fer amb arròs, pràcticament com el risotto bàsic afegint la remolatxa, que sempre li dona aquest color tan vistós. Amb aquestes mesures pot anar bé per dues persones com a plat complet, però si és un acompanyament pot servir per més (4-6 persones).
Continua llegint
Aquest risotto el presentam dins les mateixes albergínies, però ben bé es podria menjar com un risotto tradicional.
Continua llegint
En poc més de 30 minuts podem tenir aquest curri que, acompanyat amb arròs, queda un plat ben complet i saborós. Si no fos per les espícies, per les verdures que duen, quedaria gairebé com les tradicionals mallorquines.
Continua llegint
Una recepta amb el toc oriental que li donen la llet de coco i el curri, molt fàcil de preparar.
Continua llegint
Una combinació que pot semblar una mica estranya, però al cap i a la fi també menjam ciurons o llenties amb fideus. Per què no menjar idò la pasta amb hummus?
Continua llegint
Una manera de menjar llegum i que sigui un plat refrescant és aquesta ensaladilla de ciurons, gairebé igual que la tradicional ensaladilla típica dels estius, substituint la patata per ciurons. I perquè quedi encara un menjar més saludable podeu fer la maionesa d’alvocat en lloc de la maionesa d’ou o de llet.
Continua llegint
Una manera d’aprofitar els ciurons bullits que vos hagin pogut sobrar d’algun altre plat és incorporar-los a aquesta recepta senzilla, de dies feiners, amb ingredients molt comuns, ràpida, i que no que té cap tipus de complicació. Com és lògic, hi podeu afegir altres verdures.
Continua llegint
Un arròs brouós, que ja queda prou bé només amb les verdures, però que hi podeu afegir bacallà perquè quedi més gustós.
Continua llegint
D’origen valencià, es diu així perquè es cuinava pels “senyorets”, amb tot preparat perquè no necessitin agafar res més que la forqueta ni embrutar-se les mans per pelar les gambes.
Continua llegint