Vocabulari gastronòmic

Aquelles paraules que poden generar confusió a l’hora d’escriure-les, sobretot aquelles d’ingredients recentment introduïts o plats estrangers.

• agar-agar: l’alga que s’empra per espessir, amb uns efectes semblants a la gelatina.
• anous, nous: són correctes les dues.
• ametlla, ametla: són correctes les dues.
• aprimador: l’empram per estirar la pasta en fer senyorets, cocarrois, robiols, etc. És la variant dialectal de “corró”.
• arrebossar: normalment no diem la “a” i deim “rebossar”.
• cuscús: hi pot haver dubtes si va amb un guionet o si du accent. La forma correcta és sense guionet i amb accent.
• enfarinar: untar amb farina.
• espícies: és la variant dialectal balear de les “espècies”.
• farigola: és l’herba aromàtica que en castellà es coneix com “tomillo”.
• fos: com a participi del verb fondre. Pot dur a confusió perquè a vegades deim “fus”.
• fruites seques: solem dir fruits secs per comparació amb el castellà, però allò correcte és dir-li fruites seques.
• lasanya: hi pot haver la confusió si s’ha d’escriure amb una o dues “s”, però és amb una.
• picada: s’empra quan ens volem referir, per exemple, a una “picada d’all i julivert”. El castellà “picadillo” és un plat que consisteix en carn i altres ingredients.
• ratllar: ho solem pronunciar sense la “t”.
• tahina: és el nom que es dóna a la pasta de sèsam. En anglès també es diu tahina o tahini.
• xia: les llavors per espessir, que en castellà s’escriu com “chia”. No duu accent.